"Que toda vida es sueño y los sueños sueños son? "

...

domingo, 27 de septiembre de 2009

Java

El dia 20 a las 6 de la mañana llegamos a Jogyakarta (Jogya) , la capital cultural de la isla de Java.

Llegamos justamente el día del Idul Fitri, el final del Ramadán, el equivalente a nuestra Navidad. Todo el país se paraliza por completo ya que son las vacaciones nacionales y miles de indonesios se desplazan para ver a sus familias o para hacer turismo. Es casi imposible encontrar alojamiento, los restaurantes están llenos o cerrados…En resumen, un caos.

Java es la isla madre, la isla de la capital, donde viven unos 125 millones de personas, es de las islas con mayor densidad de población del mundo, 940 hab por km2. Esto significa ir circulando por la carretera y tener la sensación que nunca has salido de la ciudad de origen, ya que nunca se acaban las casitas una al lado de la otra.

Al llegar a Jogya, contratamos un coche y nos fuimos directamente al Borobudur que estaba plagado de locales haciendo turismo, casi ningún guiri. LA entrada es cara, pero al tener cara de buenos, coló el que éramos estudiantes y pagamos mitad de precio, incluso presentando como carné de estudiante el DNI…
El Borobudur es junto con Bagan (Birmania) y Angkor Wat (Camboya), el complejo de templos budistas más importante del mundo. Se construyó en el siglo IX y es una especie de pirámide que se eleva sobre seis bases cuadradas con motivos budistas hasta coronar con una sucesión de stupas.


Al día siguiente nos fuimos al este de la isla, a escalar el Gunung Bromo, un volcán místico y evocador. Debido al Idulfitri , un viaje que debía ser de 8 horas, se convirtió en 13 horas. Fuimos la mayor parte del trayecto casi parados.
Llegamos a los pies del Bromo a las 10 de la noche, cenamos y a las 3 de la mañana nos levantábamos para ir al view point, para ver salir el sol. Pensábamos estar tranquilos, pero habían cientos de jeeps locales que subían para ver la salida del sol desde allí. Parecía una rave, montaña, cientos de coches, noche casi día…pero sin música. La vista a medida que se asoma el sol es impresionante. El valle cubierto de niebla, el Gunung Bromo humeante y otros 2 volcanes en segundo plano.


De allí descendimos y fuimos hasta la base del volcán. El paisaje es lunar fruto de las erupciones. Unas 300 escaleras y llegas hasta la propia cornisa, si te despistas te caes dentro del cráter. El fuerte olor a sofre que sale del cráter te entra por la faringe, inhalarlo hasta marea.parece que en cualquier momento vaya a explotar la lava. No sabemos cómo dejan acercarte tanto al cráter.

A las 10 de la mañana ya habíamos hecho todo lo que teníamos que hacer ese día. Desayunamos un buen nasi goreng (arroz frito..que viene siendo el alimento diario) y al coche. Otras 10 horas y llegamos a Jogya casi en forma de cuatro.

El día 23 hicimos turismo por jogya con los locals…todo locals. Fuimos al kraton, la ciudad amurallada del centro de la ciudad, donde vive el sultán, 25.000 personas más, y cientos de tiendas de batik y objetos varios. Cogimos 3 rikshaws con bicicleta para ir al barrio de la plata. Era la 1 del mediodía, hacía un calor sofocante y los pobres tiradores de rikshaw sudaban y sudaban. El gesto fue cuando en una subida dura, Mireia saltó del carro para ayudar a su rickshaw a subir la cuesta, y acto seguido Xavi hizo lo mismo. Acabamos haciendo una carrera de carros tirados por nosotros mismos. Fue la forma de reconocer el esfuerzo que hacen y del trabajo tan duro con el que se ganan el pan.

Fuimos a comer a un sitio buenísimo regentado por un belga, donde nos sirvieron el mejor nasi goreng de indonesia.


Por la tarde paseamos por las ferietas de la fiesta, repleta de famílias ( todavía sin ningún turista) y de ecológicos tiovivos, ya que la energía para hacerlos funcionar son las piernas de una bici, o la moto de un particular.

Las chicas se hicieron un tratamiento muy curioso: masaje doloroso con peeling corporal y el colofón fue meternos en una sauna casera que daba mucha risa. Apta para fabricarla y montarte un SPA en casa.


Cena y directos a Sumatra. La auténtica Sumatra.

Bali II

Ruta: Ubud- Besakih- Sanur- Nusa Lembongan Island- Kuta Bali (Lloret de Mar)
Del 14 al 20 de setembre

El dia 13 a la tarda tornàvem d’Amed amb la moto sabent que la Mireia i en Jaume estaven a punt d’arribar a Ubud des de La Seu. El dia següent ho farien la Laura Jaó i el Marc. Desde Bali i fins a Sumatra, ells serán els nostres companys de viatge en aquest final de viatge per Indonesia. Immillorable forma d’acabar aquests 2 mesos en aquest país.

El dia 14, mentre esperàvem a la resta de l’expedició, vam fer una excursió al Gunung Kawi i Tirta Empul, un conjunt de temples i piscines amb aigua sagrada i propietats màgiques que ens va sorprendre molt. Aquell matí hi havia moltíssima vida a l’interior dels recintes : cerimònies en honor als petits de la familia, gent banyant-se a l’aigua sagrada, inclús periodistas entrevistant al brahmán més important del temple. A la tarda ens vem juntar amb els lleons.




El dia 15, amb la big family al complet, vam conduir fins la base del volcà Gunung Agung per visitar el temple mare de Bali, el Besakih Temple.

De tornada al migidia tornem per un cami interior de muntanya, i parem a Bangli a dinar, a un puesto del carrer a on per 10.000 rupies ( uns 80 centims) mengem el plat típic i més popular : arroç-noodles amb coco fregit i pollastre. Comencem ( el Xavi potser no encara) a apreciar positivament el picant indonesi.


Deixant enrere Ubud i la zona més montanyosa de Bali, el dia 16 decidim apropar-nos un parell de dies a les illes Nusa Lembongan i Nusa Penida, al sur de Bali, famoses per el seu buceig i les seves blanques platges. Ha sigut tradicionament una regió bastant pobra que viu bàsicament del turisme, i del cultiu d’algues marines, presents a tota la platja i les quals s’utilitzen, a part per l’alta cosmètica degut als grans nutrients que aporten a la pell, per exemple, per la elaboració de gelats. Millor no imaginar-se com és un gelat de aquelles algues pudentes.



Arribem a Lembongan amb ferry des de Sanur, mig marejats com de costum en aquests barquets petits que tant es deixen acariciar per les ones del mar.
I arribem just el dia en que acabàven, després de 5 dies, les famoses “peleas de gallos “ balineses.


Es una tradició ara prohibida, pero que a Bali continuen practicant-les enmarcant-les dins un motiu religiós, al acabar les cerimonies mensuals més importants. Molt populars i eminentment masculines, és posible veure-les a totes hores, doncs resulta que els homes balinesos tenen molt temps lliure ja que és la dona la que porta els pantalons i treballa més (a casa i a fora), a diferència de qualsevol altra illa musulmana, on la dona té un paper més limitat als afers de la llar. La dona balinesa és una dona forta, amb decisió, i amb les que hem tingut que lluitar més per conseguir regatejar per qualsevol cosa.
Aquí vam fer uns dels bucejos més interessants amb barco, visitant 3 spots amb uns coralls multicolors espectaculars. I en quant a peixos, cap de gran destacat, pero milers de petits I mitjans de tot tipus, enbogits per l’esmorzar que els vam portar aquell matí. Els fascinen els plàtans! Es impactant quan t’envolten centenars de peixos.

I la paciencia és la clau quan parlem d’alimentar-nos a nosaltres mateixos, ja que de mitja a Indonesia pots esperar més d’una hora a rebre el plats demanats, ja sigui esmorzar, dinar o sopar.

Aquesta paciència ens va permetre descubrir el millor warung de Lembongan, als camins interiors de la illa. Es diu Wahyu, i aquí vam menjar els espaguetis carbonara més deliciosos que hem provat, res a desitjar a qualsevol restaurant italià occidental.

Els dos últims dies a Bali vem dormir al Komalah Inda II, i després de gairebé 15 en aquesta illa, els vam passar fent compres a Kuta i repetint massatge ( el millor per unanimitat a la vida de cadascun de nosaltres) a Legian Spa, un señor massatge balinés de una hora per tan sols 79.000 rupies ( 5€). Sense final feliç : )
I adicional a tots els encants d’aquesta illa, Bali ens va despedir el matí del dia 19 amb un terratrèmol que va treure’ns del llit a les 7 del matí. Va ser la segona rèplica la que ens va fer sortir disparats de l’habitació, sense temps ni de gairebé vestir-nos. De sobte vaig veure a la mireia, amb una cara indefinida de por o de son, corrents per el jardí amb pijama cap a l’habitació dels lleons. El terratrèmol més gran que mai hem viscut, cosa no gaire difícil ja que la mare naturalesa no ens té acostumats a aquestes tremolors a casa nostra. Indonèsia però és una terra molt activa, que està amenaçada per constants terratrèmols i on encara hi han varis volcans fumejant.

El dia 20 marxem camí cap a Java.

Sampa Jumpa Bali, ens tornarem a veure.

-----mes fotos a View My Gallery , a la part dreta de la pantalla clicant sobre les fotos i accedint a picassa.

martes, 15 de septiembre de 2009

Bali ( 1a parte)

Ruta primera parte: Kuta-UluWatu-Padang-Padang-Jimbaran-TanahLot-Ubud-Bedugul-DanauBratan-TirtaGangga-Amed.
Del 5 de setiembre al 13 de septiembre.

El 5 de setiembre llegamos a Kuta Bali. El sitio más turístico de Indonesia. Turístico y feo. Es una sucesión de bares, discotecas, restaurantes, tiendas, más tiendas, tiendas de surf, tiendas de recuerdos, tiendas para hacer bolsas de surf, masajes, tiendas surferas, internet, agencias de turismo…tiendas, tiendas, tiendas….24horas non stop.

Lo mejor al llegar a kuta fue encontrarnos con Quim. Nos alojamos en el Komalah Indah, un guest house apartado del meollo, que nos buscó un amigo que ya estaba en Kuta.
Pero si Bali es tan turístico es por algo más. La cultura balinesa es impresionante, una gastronomía buenísima y los balineses son gente encantadora. Son hindúes, la única isla de toda indonesia, con influencias budistas y animistas. Hacen miles de ofrendas al día, no solo en los templos sino en cualquier lugar: en el suelo, en la casa, en los coches, en las motos... Cada ofrenda va acompañada de un pequeño ritual. La ofrenda consiste en una hoja de palma con unos granos de arroz, una galleta, unas flores, un cigarro…Además la isla es muy rica, no solo tiene olas, fiesta y playa. Tiene varios volcanes, plantaciones de arroz por toda la isla que forman espectaculares crestas, miles de templos y bonitas playas, aunque quizá no para tomar el sol, ya que tienen mucha roca.

El día 6 nos dedicamos a explorar Kuta y a hacer algunas compras. Las primeras que hemos hecho en todo el viaje. Un par de camisetas y unas chanclas que las viejas se habían roto. Kuta es, eso sí, es un paraíso para hacer surf. Olas perfectas y constantes todo el día. Así que por la tarde nos alquilamos una tabla y al agua. Hacer surf en la meca del surf. Surfeamos alguna ola y también hubieron varias lavadoras-revolcones. Tania se hizo un super masaje en un sitio impecable

El día 7 huímos de Kuta, nos alquilamos unas motos y nos fuimos de excursión por Bali. Por la mañana bajamos a la península del sur, al templo de UIu-Watu, el templo sagrado para los marineros. Un templo en un barranco que rompe sobre el mar.

De allí fuimos a Padang-padang uno de los spots surferos por excelencia. De allí nos dirigimos al norte parando en Jimbaran, una playa llena de warungs que preparan las “mejores” mariscadas de Bali por15 dolares tienes : langosta, centollo, gambas, almejas, calamares……pero todo untado con una salsa picante por el mismo precio, que al final acaba matando el sabor del marisco, ashhh.

De allí subimos hacia el templo Tanah Lot. Uno de los templos más famosos de Bali. Es un templo construido sobre el mar. Cuando la marea está alta está rodeado por agua, como una isla flotante, y cuando la marea está baja, puedes acceder a él por la playa. Es el templo más fotogénico de la isla.


Volvimos a Kuta para hacer las maletas (otra vez) y el día 8 nos fuimos dirección Ubud, a la zona centro de la isla rodeados de las plantaciones de arroz. Es la capital cultural de Bali y aunque también es turístico se respira otro ambiente distinto. Hay mucha artesanía, viven muchos artistas por lo que hay muchas galerías de arte, espectáculos de danza tradicional, ceremonias religiosas locales…y como está en el centro de Bali, es un buen sitio para hacer excursiones por la isla.


El día 9 fuimos por los alrededores de Ubud, al templo Yeh Pulu , y a ver las impresionantes vistas de las crestas y las terrazas que forman los arrozales.




El 10 subimos hasta una zona montañosa, donde hay 3 lagos. En uno de ellos está el Unu Danu Bratan , un templo hinduista construido sobre el lago. Tambien visitamos y compramos en el que un día fuer el mercado más importante de verduras y frutas de todo Bali. Compramos unas piezas de frutas deliciosas y casi se nos atragantan cuando escuchamos el precio que nos querían hacer pagar por ellas : 34 dolares por unas 6 piezas! Aquí nunca hay precio máximo, es cuestión de ir tanteando para saber si dominas el tema de los ceros en las rupias. El que cae cae!!

El 11, cruzamos toda la isla dirección este hasta Amed con la intención de pasar un par de días allí y hacer ( por fin) la primera inmersión de submarinismo en Indonesia. El camino, unas 3 horas, es entretenido, con buenas vistas de arrozales y una ceremonia local de agua que nos encontramos en uno de los pueblos. Nos pegamos un pequeño lujo y nos alojamos en una casita con piscina delante de la misma playa.

Amed es uno de los puntos más interesantes para hacer inmersiones, ya que tiene un barco hundido americano de la segunda guerra mundial a 50m de la misma playa, una delicia para bucear. Xavi decidió volver a bautizarse, probando su primera inmersión y la experiencia le encantó. Con Quim pudimos bajar a 20m y entrar dentro del pecio. Tots hiper contents!! Hubo un momento de pánico…cuando al girar la cabeza nos encontramos con un atún de un metro y medio a un palmo jaja.

Lo que más nos gustó de Amed fue su gente, muy orgullosa de su origen balinés.
Después de las inmersiones, fuimos a cenar al Wawa-wewe, un antrillo con música en directo. Era una fiesta muy local, donde el arag (el licor nacional de Indonesia, una especie de orujo) corría por todos lados. Acabamos bailando con todos los locals.

---más fotos en Picassa - View my Gallery.

fin de la primera parte.

Gili islands

Ruta: Gili Trawangan-Gili Air. Del 31 de agosto al 5 de septiembre.

El dia 31, tras el descenso del Rinjani nos fuimos directamente a Bangsal. Es un pueblo en el nord-este de Lombok que sirve como lanzadera hacia las Gili. El barquito no zarpa hacia las islas hasta que no está lleno. Puedes incluso esperar 3 horas hasta que se llene…tuvimos suerte y en 20 minutos zarpamos. Hacia las 16h llegamos a Gili Trawangan, 45 minutos con muy mala mar; los niños llorando de miedo y Belen callada nos confirmaban que aquello no era un plácido viaje en barquito, más bien era un Dragon Khan.

Las Gili son 3 islitas paradisíacas en el nord-oeste de Lombok. Son pequeñas (en una hora te las recorres a pie), sin policía, sin coches, sin motos, con aguas turquesas, muy buen buceo y muy liberales. Les llaman la pequeña Jamaica. Gili Trawangan tiene mucha fiesta, pero justamente estuvimos en pleno Ramadan, por lo que casi no había fiesta, a las 3 de la mañana todo lo que se oía era el canto a la oración del imam. La gente se mueve a pie, en bicicleta o en coches de caballo. Parece que el consumo de marihuana y setas alucinógenas es legal en estas islas ya que te lo ofrecen en cualquier esquina. “We send you to the moon”, dicen los menus de los bares. Son unas islas muy auténticas… y muy turísticas.






Son tan turísticas que en agosto, era imposible encontrar alojamiento, los precios se triplicaban. Una habitación de 100.000 IDR (unos 10 dolares) podía valer 400.000 IDR (unos 40 dólares). Por suerte en setiembre estaba bajando el precio.

Encontramos un pequeño oasis que nos sirvió para caer muertos tras la paliza del Rinjani. Los siguientes 2 días nos dedicamos a recuperarnos y a caminar por la isla…jalan-jalan. Hay muchos bares, restaurantes, escuelas de buceo…algunos con más encantos que otro. El día 1 por la noche cerramos Gili Trawangan. Fuimos a cenar y acabamos de fiesta hasta que cerró el reggae bar donde estábamos… El bar se llamaba Sama-Sama y cada noche tocan música reggae en directo.
La parte oeste de la isla es mucho más tranquila y con mucho más rollo. Bares con más encanto, con cierto aire ibicenco, música chill, buenas playas.

El día 2 Belén y Fernando se fueron hacia Bali. Como nuestra cabeza no estaba para muchos trotes a la tarde fuimos a un cine al aire libre, luego sama-sama café y a dormir.
El día 3 cogimos un barquito que circula entre las 3 islas, dirección Gili Air. Así como Gili Trawangan es la más fiestera, Gili Air es la más auténtica, la más natural y muchísimo más tranquila. Solo llegar a Gili Air respiras tranquilidad. Menos turistas, sitios mucho más tranquis, más parecido a lo que para nosotros es un lugar para pajarear más tiempo.
El buceo es brutal en esta isla. Estuvimos jugando con una tortuga de un metro un buen rato a 20 metros de la orilla. Fue impresionante. Hay bancos de peces multicolor, peces globo, peces ángel, barracudas, peces de metro y medio…



Dejamos pasar el tiempo un par de días en Gili Air, super relajados y encantados de la vida y el día 5 por la mañana nos movimos dirección Bali. Ese mismo día llegaba Quim y teníamos que ir a recibirle a Kuta Bali (o Lloret de Mar Bali). Buscamos la opción más barata que consistió en: barco de Gili Air a Bangsal (30min), autobús de Bangsal a Lembar (en el sur de Lombok)(2 horas), ferry de Lombok a Padangbai en Bali (5 horas), autobús de Padangbai a Kuta Lombok (2 horas)…en total junto con las esperas unas 13 horas. Pero finalmente llegamos al paraíso turístico de Asia, Bali. Y parece que entramos por la puerta de atrás ya estar en Kuta Bali es como no estar en Bali.

Bye Bye Paradise, hello Lloret de Mar…sin alemanes e ingleses borrachos, pero con australianos y americanos más borrachos todavía.

viernes, 11 de septiembre de 2009

Info bloggers

Hola incondicionales de nuestro blog,

Como nos esta resultando tan complicado el tema de las fotos....esperamos que a partir de ahora nos aclaremos mas... para ver las que hemos colgado hasta ahora,esperad que se carguen en la parte derecha de la pagina inicial y luego clickar :

"view my gallery"

para que se abran todas en picassa.

Intentaremos hacer albumes por grupos para que aparezcan mas ordenadas.

besos a todos
tania-xavi

domingo, 6 de septiembre de 2009

Lombok II

El dia 30 a les 5 del matí ens va recollir un kijang a l’hotel direcció Gunjung Rinjani: el volcà més alt de Indonèsia, la segona muntanya més alta de Indonèsia, un dels únics volcans en erupció i un lloc sagrat pels sasaks de Lombok. La illa de Lombok és molt plana, i per sobre de tot destaca aquesta muntanya de uns 3000 metres amb un volcà al seu interior. Aparentment el trekking és senzill, ningú t’avisa del que t’espera. En total son 18 o 19 km. 9,2 de pujada, i 9,2 de baixada. Vem preparar una mini mochilla amb roba d’abric ja que a la nit la temperatura baixa a 5 o 6 graus. Vem llogar inclús unes jaquetes.

Vam esmorzar i a les 7.30 començàvem la ascensió des de el camp base. L’horari previst són 8 hores de pujada, només de pujada, no hi ha cap pla...això ho descobriríem més endavant. El començament es fa amè. Camines entre un bosc molt dens, casi selvàtic. A les 9 arribem a la posició I. Molt suats. Sobre les 11, arribem a la posició II. Els portadors (cadascun carregats amb 30 kilos i fen l’ascensió amb chancles de platja) van preparar un foc i el menjar. Després de dinar sobre les 12, a seguir pujant... En unes 2 hores vem arribar a la posició III. Encara vas escalant pel bosc, cada cop més pelat. Hi havia una boira bastant espessa, que anaves travessant a mesura que pujaves. Ens anàvem espantant per si arribàvem a dalt i de la boira ni podíem veure el volcà..hagués sigut la llei de murphy!

A la posició III ja veies unes cares de la gent molt divertides , gent amb rampes cagant-se en tot, i en haver pujat allà. El millor era veure les cares dels que baixaven del dia anterior. Nosaltres tot i no estar en gran forma física ho portàvem més o menys. Encara quedava el més dur. Fins el cim quedava una hora i mitja, ja sense arbres, caminant directament sobre la sorra i pedra. Al final no penses si et fan mal les cames, només penses en arribar a dalt. Què has de fer, si estàs perdut enimg de res...Sense saber molt bé com, vam arribar a dalt molt justets. Al arrivar a dalt de tot...flipes. Molt. És de les coses més impressionants que hem vist mai.

Estàs com a una cornisa i davant per sota tens un llac de uns blaus intensos molt diferents i enmig una muntanya amb un forat enmig, el volcà. Hem tingut la sort, que està en erupció...només ho ha estat 3 cops en tota la història, al 94, al 04 i ara. Per tant tota la muntanya fumeja i l’aigua del llac de la base del volcà està bullint i forma uns colors espectaculars fruit dels minerals que es filtren del volcà. Una de les coses més impressionants és el so. Sembla com si et sobrevolessin avions militars tota la estona...i és el propi soroll del volcà en erupció. La vista és brutal, mereix la pena la pallissa de la pujada.

Quan es fa fosc, veus una part del volcà de color vermell, és la lava que va sortint del volcà. El soroll segueix sent impresionant. Vam preparar el sopar i cap a les tendes de campanya que estaven repartides per allà. Començava a fer un fred important. A les 9 ens vem anar a dormir, i vam passar una nit divertida. Resulta que el sac de dormir del Xavi, estava trencat. A 6 graus i amb el sac trencat. Vem tenir que fer una croqueta amb el sac, però entrava fred per tot arreu. Cada hora ens anàvem despertant per assegurar-nos de que el Xavi no tenia encara les articulacions congelades jajaja. No vam dormir pràcticament tot i la pallissa. Del fred, només volíem qeu arrivés el dia. Vem veure la sortida de sol al volcà. Quan el sol va iluminant el llac, es creen uns blaus maquíssims. Esmorzar i cap abaix.

La baixada és més senzilla, vas fent....fins al últim kilomètre, que ja no podíem més.
Vem tardar unes 4 hores en baixar i 8 en pujar. Al arrivar al camp base ens vem remullar una mica i vem anar a Bangsal per agafar un barquito direcció les illes Gili.

Avui encara tenim agulletes del trekking, però la imatge del volcà val la pena, ho tornaríem a fer...però d’aquí uns dies!

Lombok

El dia 27 d’agost,arribem a LabuanLombok, el port de la zona oest de la illa de Lombok. El 90% d’aquesta illa es sasak, una ètnia de religió musulmana. No són ultraconservadors, però sí islàmics. Per tant tota la illa està bastant paralitzada ja que estem en Ramadan. Ens avisen de que no devem fumar al carrer durant el dia ni tampoc beure alcohol.

Lloguem un kijang (una espècie de 4x4) per atrevessar Lombok direcció Kuta Lombok, al sud de la illa. La illa té uns 80km de ample i uns 80 de llargada, però el transport és lent. Les carreteres no són gens bones i a cada poble hi ha un mercat que et fa estar parat una estona. Tardem unes 2 hores en anar del est fins a Kuta. Encara estem a l’agost,temporada alta, per ho que vam tenir problemes per trobar allotjament. Tots els guest house estaven plens quan vem arrivar. Aquí a Indonesia a pràcticament a cap lloc et reserven habitació ja que no saben si els invitats que tenen dormint marxaran al dia següent o no. Per tant anar a preguntar als llocs i intentar reservar pel dia següent és inútil. S’ha d’anar al matí a primera hora i esperar que algú hagi fet el check out per poder agafar l’habitació. És una mica desesperant, però a tot t’acostumes. Ens està sorprenent que el país és molt més car del que esperàvem, no és tant barato dormir, i al agost els preus es dupliquen i tripliquen ja que, excepte a Bali, tampoc hi ha molta oferta que creï més competència i varietat de preus.

La primera nit la vam passar al hotel Matahari, un luxe de hotel, no gaire car en comparació a Labuanbajo, on hi havia 7 hotels i preus triplicats del que seria normal. O pagaves o pagaves.

Kuta Lombok és un paraís surfer, hi han spots amb les millors onades d’Indonesia. Un dels llocs surfers més legendaris de tot Àsia és el Dessert Point, a unes 3 hores al oest de Kuta Lombok. Hi ha onades de fins 7 metres... too much

Kuta és super tranquil. Un poblet amb uns quants surfers, alguns warungs per menjar i platges al voltant. Ens vam llogar una moto per recórrer les platjes del voltant. Bastant espectaculars. Algunes platjes les onades trenquen uns 200 metres endins de la costa, per tant t’has de llogar un mini vaixell per què et porti fins la cresta de la onada.
El dia 28, segon dia a kuta lombok, ens vem despertar d’hora i vem aconseguir un guest house molt decent. Vem seguir explorant la zona. A Mawi i Mawan. Estan a una hora en moto. Has de fer uns petits ports de muntanya on descobreixes la part més profunda de la illa. Poblets i nens petits que et saluden a cada moment amb un “hello mister”. Hello mister, independentment si ets tio o tia. Vem sopar a un warung de la carretera un red snapper boníssim amb unes Bintangs (la cervesa indonèsia. Aquí no demanes una cervesa, demanes una Bintang).

El dia 29 vem marxar cap a Senggigi, al oest de Lombok. Vem dormir a Lina Cottages, un hotelet que ens va sortir molt bé de preu, ja que vem dormir 4 persones a la mateixa habitació. Ens vem trobar amb la Belen i el Fernando que venien del Kelimutu a Flores. Senggigi, no és molt atractiu, és massa turístic. Però volíem anar allà per preparar el trekking al Rinjani. Vem estar negociant fins que vam tancar un bon preu, i al dia següent d’excursió.

miércoles, 2 de septiembre de 2009

Flores

FLORES

El dia 19 d’agost agafem el vaixell des de Makassar (capital de Sulawesi) cap a la illa de Flores. Vam viatjar amb la companyia pública Indonesia, la Pelni company. Es una experiència forta. El vaixell sembla un camp de concentració flotant. Hi ha tantísima gent per tot arreu, que no es pot ni caminar per coberta. Per cap de les plantes, ni per fora ni per dintre del vaixell. Es impressionant. No havíem reservat cabina individual, però després de veure el panorama, vem pagar una mica més i vam viatjar a una cabina per nosaltres 2. Era increïble veure la gent dormint a tot arreu, milers de persones, fins i tot just a la vora del vaixell, just a sobre el mar ja. Vem menjar a la cabina, jamón de jabugo, un petit luxe veient el viatge que ens esperava. Vem sopar a una espècie de restaurant amb una parella de italians, els únics guiris de tot el vaixell juntament amb nosaltres. LA gent ens mirava com bitxos raros, pregunatnt-nos perquè no anàvem amb avió... viatjant d’aquesta forma també és una forma de conèixer la cultura del país.

Finalment a les 8 del matí vem arrivar a LubanBajo, a l’oest de la illa de Flores. >Una de les illes de més al est de Indonesia. Aquí la vegetació cambia per complet, es més àrida i seca, ja que està més pròxim a Austràlia. Labuanbajo es un poble petit de pescadors, molt indonesi. No té gran cosa, però no està mal per passar-hi un dia. El millor va ser la posta de sol al Paradise Café. ES un lloc de pas per organitzar els viatges a altres llocs de Flores o direcció el parc natural de Komodo. Vem decidir no anar a veure el volcà del Kelimutu, és un volcà amb 3 llacs un de cada color. Era massa pallissa, ja que suposava 4 dies de trajecte. Així que després de passar una nit a Labuanbajo, vem anar a una illa que es diu Kanawa. Es una illa que te la recorres en una hora caminant i només hi ha uns 10 bungalows i un petit bar. Aigua turquesa, platges desertes, molt bon snorkel, un bungalow a 3 metres del mar...un petit paradís amb les comoditats justes ja que només hi havia aigua corrent un parell de hores al dia i llum de 6pm a 10 pm. Bona vida. Aquí vem deixar correr el temps durant 3 dies amb una parella de Mallorca molt divertida. Vem veure unes postes de sol increïbles.

El dia 24 de agost vem anar al matí de nou a Labuanbajo per emprendre un “mini creuer” direcció illa de Lombok, ja que es la millor forma de arrivar-hi, sino has de creuar la illa de Sumbawa (una illa que no té cap atractiu) durant 24 hores, mes unes 10 hores de ferry. Vem anar amb un vaixell molt petit 10 guiris i la tripulació. Menjàvem al vaixell i dormíem a la coberta del vaixell en una espècie de matalàs que no era més gruixut que 2 tovalloles juntes. LA gràcia del mini creuer es que anàvem saltant del vaixell a diferents llocs per fer snorkling i parar a les illes de Komodo i Rinca per veure els dragons de Komodo. El snorkling a aquesta zona es dels millors de indonesia, hi ha molt coral viu de tots els colors i molta vida al fons marí.

Els dragons de Komodo son la risa, uns bitxos de 3 i 5 metres, que son dinosauris vius, els únics que queden a tot el món. Viuen al parc natural de komodo i rinca i en total hi ha uns 2500. Vem fer un trekking per cada illa per veure els dragons en el seu habitat. Vem aconseguir veure algun movent-se (tot un luxe ja que es passen el dia tirats fent el gos) i tot i que son perillosos vem poder veure’ls de molt aprop. Son carnívors i algun cop han atacat a persones, però ja que estàs allà t’acostes tan com pots. Sort que els rangers del parc ens protegien amb un pal per si algun ens atacava...

El mar aquesta zona de Indonesia està molt boig. Hi ha unes corrents molt fortes i unes onades de 4 i 7 metres. Així que les nits van ser divertides. Les nits que anàvem en navegació, ens despertàvem a mitja nit ja que de repent et veies de cantó a cantó de la coberta. Havies de procurar no moure’t gaire, ja que si et depistaves la manta sortia volant pel vent. Per sort el grup de gent amb la que vem anar al vaixell era de pm i vem fer moltes rises.

El dia 27 de agost a les 7 del matí després de una altra nit moguda, arrivem a Lombok, una de les illes més musulmanes de Indonesia. I més ara que estem en Ramadan.

Inshal.lah.