Del 31 de maig al 17 de juny
El dia 31 agafàvem un avió des de Cusco que ens portaria directes a Colombia, l’últim país d’aquest somni que estem vivint. Tard o d’hora havia d’arribar un destí final… i vam decidir que fos Colòmbia, per la calidesa de la seva gent de la que tothom ens parlava i perquè la intenció era passar els últims dies tranquils, amb platja, sense més desplaçaments llargs i que ens permetés no haver de pensar en res, o millor dit, pensar en totes les experiències que hem viscut en aquests 11 mesos.
Tanmateix, vam voler arribar primer a Bogotà per així conèixer la capital d’aquest país, que just l’hem trobat en ple procés d’eleccions generals. I això no passa desapercebut, ja que en cap país havíem vist, caminant pels carrers, tanta policia per metre quadrat, a cada cantonada n’hi havia 3 o 4. La seguretat és màxima, amb policies i militars que tenen presos tots els carrers del centre de la ciutat, on estan els principals organismes polítics del país. Fa molta impressió passejar-hi, ja que amb tants militars és com si tothom hagués de caminar en tensió. Però entenem que el país ha d’estar en alerta, perquè es un període delicat i molt propici per actes terroristes per part de la guerrilla... que ja no se la pot anomenar així, perquè han deixat de tenir qualsevol objectiu polític en els seus actes. Ara son simplement narcotraficants que volen financiar-se a tota costa i de qualsevol de les maneres.
En fi, aquests 3 dies a Bogotà ens van servir per agafar contacte amb un nou país. Ens vam allotjar al centre, al barri de la Candelaria, el més antic i històric de la ciutat. És conegut per el multicolor de les seves cases, totes baixes, i perquè és on es troben la majoria de punts d’interès, com la plaça Bolívar, molts museus (entre ells el museu Botero), bars i restaurants, artesans, etc. És el barri més bohemi de la ciutat.
Colombia és també el país on hem notat més la diferència entre rics i pobres. Els rics són molt rics i hi han zones a Bogotà que podrien ser com Barcelona. La ciutat és vibrant, amb una economia “callejera” molt activa. Tothom surt al carrer per vendre qualsevol cosa. Nosaltres ens quedem amb l’eufòria per canviar els cromos del mundial de Panini ( però entre grans, res de nens!) i amb els locutoris mòbils. Són persones que porten enganxats al seu cos fins a 4 ó 5 mòbils amb cadenes , tot aquell que necessita trucar compra minuts , agafa un dels mòbils, parla el temps que vol, enganxat a la persona-locutori, paga i marxa. Molt fácil i pràctic!
Ràpid ens adonem la gran personalitat dels colombians, lluitadors, amables i super dolços, més que a qualsevol altre país dels que hem visitat. El seu Castellà és també el més agradable d’escoltar i el més fácil d’entendre per a un no-parlant.
I El dia 3, el Carib ja ens esperaba…….
Per estalviar-nos 20h de bus, i ara que el temps torna a ser valuós ja que s’acosten els nostres dies finals, vam volar a Cartagena de Indias, una joia colonial i una de les ciutats més maques de Sur-Amèrica. Cartagena va ser un punt estratègic per els espanyols, que a través del seu port enviaven tots els tresors trobats i confiscats cap a Espanya. Per això van haver de construir una muralla per protegir la ciutat dels pirates i bandolers. Hi ha moltíssimes històries de pirates al Carib, i Cartagena va ser un dels enclaus més disputats.
Només baixar de l’avió vam poder sentir l’aire caribeny; molta calor, humitat i un aroma ben propi. Estàvem super emocionats d’acabar aquí el nostre viatge, ja que el ritme de vida d’aquesta gent et relaxa en sí mateix. Els hi encanta no fer res, simplement estar sentats a la “fresca” amb les chancles i passar l’estona parlant i mirant a qui passa.
Des de Cartagena vam anar a la illa de Barú. Es pot anar amb barco de turistes, però vam preferir anar a lo local. Vam agafar una guagua (el bus colombià), un ferry per creuar un riu i arribar a la illa i després dues motos per la illa fins arribar a Playa Blanca, la platja més maca de la illa....i efectivament el lloc és espectacular. Una platja llarguíssima caribenya amb aigua cristalina.
Els allotjaments són a base de hamaques davant de la platja, tenda de campanya o habitacles de fusta molt bàsics. Feia tanta calor inclús a la nit que el Xavi no va poder ni dormir ( i això és indici clar de la calor que feia)... ja que no hi havia electricitat i per tant no teníem ventilador. No corria ni una gota d’aire.
Aquí vam passar un parell de dies de relax màxim. La frase famosa de “ me estás estressaaaando” no és un mite, és una realitat. La gent del Carib té una forma ben diferent de fer i entendre la vida. La clau està en portar un ritme de vida el més lent possible, ja que hi ha el perill d’estressar-se si no es segueix. I l’estrés és molt perillós per la salut. Així que vam pensar que per anar bé, ens havíem d’adaptar a aquest ritme, i així vam fer! Les dones de Barú fins i tot ens deien que si miraves fixament un arbre una estona, corries el perill de estressar-te... Per ajudar a estar relaxats ens vam fer uns bons massatges i vam menjar cocktails de camarons , així de pas col.laborem amb la economia local de la illa, ja que el turisme és l’únic sostent econòmic que tenen.
De Barú vam tornar a Cartagena un altre dia i d’allà cap a Taganga.
Taganga està 4hores a l’est de Cartagena i també és puro carib. És un petit poble de pescadors on ens vam estar fins al final del viatge. Dormíem a La Casa de Felipe, un hostal gran, espaciós i amb molt de verd. S’hi estava molt agust.
I Taganga també és famosa pel seu diving. Està ple de escoles de busseig i té un fons marí ple de coral i fauna marina. Així que el Xavi va decidir treure’s el curs Open Water, el primer curs del busseig recreatiu que et permet baixar a 18 metres , agafar el primer contacte amb l’esport i començar a descobrir les meravelles del fons marí. El curs va durar 4 dies , un de teoria i 3 de inmersions. La Tania també va aprofitar per fer 3 dies d’immersions...
El curs del vam fer a l’escola Octopus Diving Center, una escola familiar on ens vam fer amics de tot el staff (Andrés, Nata, Franco, Fernando, Martin, Felipe, Ximena...), ens vam passar moltes hores a l’escola amb ells. L’instructor casualment era un català afincat allà i casat amb una colombiana, en Víctor.
Aprop de Taganga hi ha el parc nacional de Tayrona, un parc selvàtic i molt salvatge amb algunes platges verges. Per anar has de anar amb autobús fins a un punt i d’allà caminar unes 2 hores per la pura selva fins arribar a alguna de les platges. Els allotjaments són també a base de hamaca o tenda de campanya.
Els Tayrona van ser una de les civilitzaciones més importants de Colombia. Avui dia, alguns dels seus descendents, com els arhuaca, encara viuen a aquest parc, en plena selva. Gràcies al turisme, han trobat una bona font d’ingressos produïnt les famoses bosses de llana d’ovejo, que tothom porta per aquesta zona. Són caríssimes i diuen que la major part del benefici va per ells, així que és un bon sustent.
El lloc és màgic. Vam acampar al Cabo de San Juan, que tothom ens havia recomanat. La idea era quedar-nos bastants dies però.....ens va ploure i tota la zona de camping es va convertir en un gran bassal bastant infestada de mosquits. Vam dormir a tenda de campanya, que vam tenir que cobrir amb uns plàstics perquè no s’inundés durant la nit...això va fer que la tenda fos com un forn on no hi corria l’aire. Tampoc anàvem gens preparats per anar de càmping, així que al final la situació va convertir-se en una mica còmica i vam pensar que lo millor en aquelles condicions era “ campi qui pugui”. Vam tornar cap al nostre oasis de relax : Taganga.
Taganga també és un bon lloc per “rumbear”, que a Colòmbia és la paraula per dir “ anar de festa” . Hi ha varis llocs per rumbear com el Garaje, el Sensation o El Mirador, així que aquella nit vam anar a ballar una mica de reggeaton a base de ronsitos.
El menjar al carib ens ha encantat. Cada dia menjàvem un peix sencer per cada un acompanyat de plàtan fregit o patacon (platan matxucat i fregit) i arròs de coco...una delícia.
Encara ens quedaven uns dies per Taganga i moltes ganes de bussejar... i com aquí és la meitat de car treure’t les certificacions, vam decidir fer el curs Advanced de diving, el segon nivell del busseig recreatiu.
Són 5 inmersions on t’especialitzes en diferents aspectes. N’hi ha una d’obligatòria que és el busseig profund. Vam tenir que baixar a 30 metres i fer uns excercicis de rapidesa mental a aquesta profunditat per veure com t’afecta la narcosi, el consum de nitrogen a tanta profunditat que fa que l’aire es torni una mica tòxic...
També vam fer l’especialitat de buceig nocturn. Una experiència estranya, ja que baixes en plena foscor no més amb una petita llanterna i fora del radi de la llanterna no veus absolutament més. Tanmateix, els colors i tot el que pots veure a la foscor no ho pots veure durant el dia. És completament diferent.
La sensació d’estar sota l’aigua és una de les experiències més relaxants que existeixen. Allà abaix, tu ets com un peix més. És una sensació difícil d’explicar però que realitza molt. És un vici, i quan comences només vols més i més.
El fons marí en aquesta zona és molt ric. Vam veure molts peixets com cavallets de mar, peixos cofre, morenes, llagostes, peix pedra, peixos àngel, ratlles elèctriques, pops, barracudes, porco espins, crancs...i molts altres.
I així vam passar els nostres últims dies, sentint-nos com a casa amb tots els amics de Taganga que vam fer. El poble és petit, i la gent amable, així que en vam conèixer molta. Desde els amics de l’escola de busseig, gent del restaurants, els artesans del carrer, amics viatgers, la cosina colombiana de la Fanny...vam tenir feina per despedir-nos de tothom.
Vam tenir una sorpresa de última hora i a 2 dies de marxar ens vam quedar sense bitllet de tornada. A la desesperada vam tenir que comprar un bitllet i marxar un dia abans del previst. Haurem de fer un tour per sur-Amèrica per arribar a casa: Santa Marta-Bogotà-Quito-Guayaquil-Madrid-Barcelona.
I ara sí amics...el somni s’acaba. S’acaba però en comencen de nous. Aquest somni ens ha canviat la vida i la forma de veure i entendre les coses.
Us donem les gràcies per acompanyar-nos i compartir amb nosaltres aventures per tot el món.
Si heu disfrutat una mil.lèsima part del que ho hem fet nosaltres, ja ens fa feliços.
Tania-Xavi
PD. Falta una última entrada resum...
