Ruta: Shaxi – Dali – Kunming - Hong Kong
De Lijiang vam anar cap a Shaxi, un poble que per sort ni surt a les guies.
Vam tenir problemes per trobar bitllets ja que s’acosta el 14 de febrer, el any nou xinès i any del tigre. Durant la setmana del any nou, hi ha 2,5BILIONS de desplaçaments a la Xina...el major èxode mundial de població. Tot es col.lapsa, impossible trobar bitllets, ni moure’t. Per sort estarem a Japó.
El 2010 a més serà l’any en que la Xina es convertirà oficialment en la segona potència mundial...no creiem que tardi molt en ser la primera. Aquest any es compleixen 60 anys del partit comunista al poder, un número de bona sort i bons presagis segons la cultura xinesa. Per això creuen que en els pròxims 60 anys seran la superpotència mundial indiscutible. Tot el país treballa per a què així sigui...tot i que això provoqui desigualtats, repressions, pèrdua de llibertats, controls...
Vam arrivar a Shaxi i per trobar un lloc on dormir va ser divertit ja que ningú ens entenia. És un poble sense infraestructura turística (encara). Té tota l’essència de Lijiang, però afegeix tranquilitat infinita. Actualment està en ple procés de restauració ja que és l’últim poble que perdura de l’antiga caravana del Te.
La caravana del Te unia el Tíbet i el Yunnan passant per India i Birmània. La ruta va estar en funcionament uns 1000 anys desde el segle VII i servia per comerciar amb te, sucre, sal i cavalls. Shaxi per tant ha rebut influència molt diversa, el que fa que sigui un poble amb molta riquesa cultural. Vol convertir-se en un destí d’ecoturisme de la Xina.
A la zona de Shaxi hi viuen la ètnia Bai ( el 90%)i els Yi.
De Shaxi i després de més hores en busos locals xinesos, arribem a Dali, el primer paradís backpacker de tota la Xina. És un poble antic, avui en dia ja molt remodelat, des d’on es poden fer moltes excursions pel llac Er Hu i fer trekkings per les muntanyes.
Vam voler estar tranquils i prendre’ns-ho amb calma i ens vam apuntar a unes classes de yoga. Així que vam dedicar els 2 dies a exercicis de respiració, meditació i estiraments, i a jugar amb 2 gossos golden retriever gegants i supercarinyosos de la nostra guesthouse.
De Dalí, vam tornar a Kunming; aeroport i vol a Hong Kong via Shenzen.
Des de Shenzen, vam agafar un bus que et creua directament la frontera.
Hong Kong s’ha reintegrat a la Xina fa uns 13 anys aproximadament, quan els anglesos van cedir la colònia a la Xina i ara manté un estatus de regió administrativa especial conegut amb el nom de *Un pais, Dos sistemes* amb frontera i sistemes daduanes independent, moneda ( Hong Kong dollar), llengua pròpia, el cantonès, cooficial amb langles i cultura diferent respecte a la resta de la Xina. La seva geografia a més és molt especial i Hong Kong té vàries illes, algunes ultra poblades i altres gairebé desertes i sense vehicles.
L’empremta anglesa és molt evident en tots els aspectes, des dels transports a la organització i netedat dels carrers, al funcionament de les coses, que normalment funcionen a la inversa del que estem acostumats, com per exemple, pagar el ticket dels transports al sortir i no a l’entrar , i també als preus, ja que Hong Kong és una ciutat cara en relació a qualsevol altra gran ciutat aisàtica, a part de Tokio, és clar.
La ciutat disposa d’una infraestructura de comunicaciones immillorables, amb wifi gratuïts a molts espais públics com el mateix metro, o panells d’informació pels carrers on t’informen de la previsió del temps i altres dades d’interés.
Quan es pensa amb Hong Kong, inevitablement et ve el cap que és un paraís de botigues de luxe i duty free, consumisme 100% i molts gratacels que dominen l’espai. I així és; la illa de Hong Kong té un dels skylines més impressionants que existeixen, i que pots veure amb una panoràmica fantàstica des de la península de Kowloon o també atravessant el Victoria Harbour amb el star ferry. Segons el National Geographic, una de les 100 coses al mon que no et pots perdre.
Cada dia a les 8 de la tarda, tots els edificis més representatius ofereixen un espectacle de llums a tots els que vulguin acostar-se al port. Més que l’espectacle en sí, una mica kitck, el que ens va fascinar és la idea de portar a terme una activitat d’aquest tipus, posant d’acord a tantíssima gent i empreses diàriament. Una bona activitat de marketing de la ciutat.
Hong Kong és una ciutat de contrastos, ja que tens per una banda una regió tradicionalment xinesa, però que va ser colònia anglesa durant aproximadament 150 anys, i el resultat és una barreja molt interessant. A la illa de Hong Kong es troba el districte financer, el dels gratacels, és una zona en constant ebullició, una ciutat que no descansa; et trobes gent per el carrer a totes hores, ja siguin les 9 del matí que les 5 de la matinada. És curiós que a les mateixes faldes dels gratacels pots trobar-te carrers diminuts amb tota la essència asiàtica : parades del menjar al carrer, mercats ambulants i caos típicament asiàtic. Hong Kong no dorm mai.
Però també és sinònim de naturalesa i zones verdes. És el que no esperàvem trobar-nos aquí. La major part de les illes són parc natural, el que crea grans pulmons de zones verdes, en percentatge un dels mes alts a Asia. També s’hi troben platges i pobles pesquers per esvaïr-te de tants neons, com per exemple a la illa de Lantao, on vam visitar el buda sentant més gran del món. Inclús s’hi poden trobar illes on inclús no hi han vehicles motoritzats o Disneyworld.
Hi viuen uns 7 milions de persones, repartits entre península i les illes habitades, que en són 3 ó 4. La densitat de població és una de les més altes del mon , amb una densitat mitja de 6.300 persones per km2 ja que la majoria de zones residencials són edificis altíssims de fins a 50 pisos, amb 10 u 11 portes per pis.
La gent és físicament molt diferent als xinesos; més delicats, més respectuosos i la majoria parla l’anglès, cosa que vam agraïr moltíssim venint del Yunnan. Hi ha una barreja cultural molt interessant, amb moltes colònies de hindús, africans, xinesos i molts blancs també, sobretot americans que treballen a empreses de finances i de consultoria de la ciutat.
El dia 10, a les 6 del matí, ja estàvem a l’aeroport de Hong Kong per embarcar a un vol Xina Airlines camí de Tokyo, amb escala a Beijing.
Japo, ultim pais dAsia.
0 comentarios:
Publicar un comentario