Ruta: Tokio-Kyoto-Nara-Takayama-Tokio
Yokoso Japan!
Últim país d’Àsia en el nostre viatge, i no podíem marxar d’ altra millor manera que visitant un dels països més autèntics i sorprenents del continent asiàtic : el Japó. Un país on la cultura més tradicional conviu amb la més avançada modernitat creant un contrast increïble, que va superar les nostres expectatives i ens va sorprendre a cada minut.
El dia 10 de febrer, vam arribar a Tokio Narita amb un vol procedent des de Hong Kong. Per primer cop algú ens esperava a l’aeroport en aquest viatge : els nostres amics de Granada, la Vane i l’Arturo amb cartell de benvinguda inclòs.
Vam activar el Japan Rail, el pass per viatjar amb tren per tot Japó, i que val molt la pena si vols moure’t pel país ja que els transports són molt cars, i vam anar direcció Tokio. Ens va costar arribar a la parada de metro de la nostra guesthouse, ja que moure’t pels metros i trens japonesos és una aventura, però més fàcil del que pot semblar, primer per la extrema amabilitat dels japonesos, que fan l’impossible per ajudar-te i segon perquè molts cartells estan ja en alfabet occidental.
El segon dia vam agafar el tren bala Shinkansen, a més de 300km/h direcció Kyoto, al centre del país i la capital cultural del Japó. La xarxa ferroviària japonesa pot presumir de ser una de les més eficients i avançades del món, i anar en tren bala és una experiència en sí mateixa. Els trens i metros són tan puntuals que funcionen al segon.
Vam arribar al ryokan (hotel típic japonès) amb l’ajuda d’una família després de 40min caminant sense rumb ja que les indicacions d’aquesta guesthouse no oferia cap tipus de referència. Aquell dia el vam dedicar a explorar una mica la ciutat i assecar la roba, ja que vam arribar xops.
Kyoto va ser la capital del Japó durant més de 1000 anys, fins l’any 1868, quan la capital va passar a Tokio en l’anomenada Revolució Meiji. Té un gran patrimoni, i per això va sortir airosa de la guerra, sent l’única ciutat que no va ser bombardejada...conserva tota la arquitectura antiga difícil de trobar a molts llocs de Japó.
Té alguns dels temples budistes, sintoistes, jardins i palaus més importants de tot el país. És on pots viure i veure de més aprop la cultura tradicional japonesa , sempre convivint amb la màxima modernitat actual en la que viuen els japos. Una de les ciutats més maques d’Àsia.
El primer dia vam visitar el palau reial, molt reconstruït. També vam visitar el castell de Nijo, construït com a lloc de residencia del shogun Tokugawa, els governants militars del país, o també coneguts com a samurais. Pura arquitectura zen, amb portes que són panells laterals que creen diferents espais, tatamis, i un terra fet a proba de ninjes, ja que el castell té els anomenats “ suelo del ruiseñor” que al trepitjar fa un soroll com a ocells piulant per informar el castell de possibles intrusos.
Després vam visitar el barri de Gion, el barri antic per excel•lència. És el barri que conserva l’arquitectura de fusta més tradicional de Kyoto i on encara pots trobar-te amb les poques geishes i les maikes ( aprenents de geisha) que queden al Japó.
Les geishes son una casta de dones particularment escollides, que dominen l’art de la conversació, la música, la poesia, els jocs d’atzar, literatura, ikebana, la cerimònia del té, la dansa.......el seu ofici és entretenir als senyors, sobretot homes de negocis, que sol•liciten els seus serveis, amb honoraris que poden arribar fins a 3000 dòlars per una nit. És un ofici molt respectat i venerat i són una part molt important de la cultura del Japó. Te les pots creuar pel carrer amb algun client, tot i que no es deixen veure gaire per el carrer.
El barri de Gion té també carrers mítics com el carrer Pontocho, un carreret de no més de 2m d’ample però conté una vida nocturna de les més animades de la ciutat amb molts bars, restaurants i ochayas ( cases per prendre el cerimoniós té verd japonès). Els carrers del barri són típicament japonesos, amb cases amb portes corredisses de fusta que deixen només deixen entreveure el que hi ha dins...pel que fa difícil saber si entres a un restaurant o un bar de cites.
Per la nit, vam sopar a un Kaitenzushi, un tren de sushi giratori. Aparentment, el funcionament per menjar és fàcil; tu agafes el que vols menjar del tren giratori i a menjar. Però teníem una pantalla d’ordinador en el que havíem d’anar registrant tots els moviments, i sense anglès, tot era una mica còmic, ja que no aconseguíem fer-lo funcionar. Vam acabar tirant te en pols al sushi. Al Japó res funciona com creus.
Per sort els restaurants tenen exposats ficticis de tots els plats de la carta, així que només has d’anar i assenyalar el que vols.
El dia següent vam invertir tot el dia a visitar amb bicicleta alguns dels temples i jardins més importants de la ciutat.
Els japonesos estimen profundament la naturalesa i viuen en consonància amb ella. Un dels màxims exponents d’aquesta passió per la natura, son els seus jardins, tant secs com humits.
Vam visitar el jardí sec Daisen-In, del S.XVI. És un dels jardins zens més importants del món. Els jardins zen japonesos son inspiradors arreu del món. El creador de Daisen-In va intentar expressar en aquest jardí l’esperit del zen a través només de roques i sorra.
És un espai de simbologia màxima del cicle de vida, des de la creació fins a ho més etern, simbolitzat per l’oceà sense roques, que són els obstacles de la vida. La calma que es respira en el jardí és com per quedar-te a meditar unes hores. Se’t ordenen les idees.
Després vam apropar-nos fins a Kinkaku-ji, o el temple del pavelló dorat, el temple símbol de Kioto. El va construir un shogun del S.XIII com a villa particular, però després va voler convertir-lo a temple, i volia que fos de bellesa màxima....i ho és.
També vam anar el temple Nanzen-ji, el preferit de molts locals per el seu gran entorn, i amb algunes de les pintures més famoses de algunes de les escoles més importants de la pintura clàssica japonesa, com la pintura del tigre de l’escola Kano. També té un jardí zen sec molt relaxants visualment. Passejar per dins els temples i cases tradicionals et transporta al Japó mil•lenari i a un món de perfecció.
El dia 14 vam fer una excursió d’un dia i vam viatjar a una hora de Kyoto fins a Nara, ciutat que també va ser capital del Japó al segle VIII. Conté molts temples i sobretot cérvols, l’animal símbol de la ciutat. Alguns dels punts d’interès més interessants d’aquesta ciutat estan dintre del parc de Nara, replet de centenars de cérvols que son com un habitant més de la zona. Estan per tot arreu, i són uns viciosos del menjar. Els cérvols simbolitzen la gran harmonia entre arquitectura i naturalesa.
A Nara vam dinar a un teppanyaki, i on vam probar els okonomiyaki, les famoses truites japoneses a la planxa feta d’ingredients que tu tries, a més de menjar els deliciosos yaki-soba i yaki-udon, els tradicionals fideus japonesos.
Per la nit tornem a Kyoto. Vam sortir a sopar i on per casualitat vam anar a parar a un bar molt underground que es diu La Siesta. El bar és molt freaky, ple de videojocs de fa mil anys i game boys gegants. Estaven fent una festa, en la que uns quants freaks feien un live de música electrònica amb la música que havien creat amb les seves Nintendo DS. Molt autèntic, una festa inesperada i que ens va agradar molt.
El dia 15 agafàvem de nou un tren cap a la regió de Gifu, els Alps japonesos. El trajecte en tren ens va oferir uns paisatges espectaculars travessant les muntanyes. Al tren ens vam posar fins de onigiris, les típiques boles d’arroç farcides de salmó, tonyina, carn o vegetals. L’arribada al nostre destí, el poble de Hida-Takayama, va ser una de les més maques de viatge i també de les més fredes, estava nevant moltíssim!! Després de gairebé 7 mesos, no havíem vist la neu enlloc. Tot estava completament blanc.
Aquí vam passar-hi dos dies assaborint l’aire fresc, cases tradicionals samurais, un poble super tranquil , els onsen ( banys tradicionals japonesos) i el ryokan més maco al que hem estat al país.
Els onsen són una pràctica molt popular i assequible per a tots els japonesos. Ho utilitzen com a teràpia per la salut, i potser aquesta és una de les raons per la qual els japonesos són el poble amb l’esperança de vida més elevada del món, amb 82 anys de mtija. Aquestes pràctiques saludables, amb una gastronomia de les més sanes i bones del món, son alguns motius d’aquesta gran longevitat.
Ens va agradar molt l’experiència de banyar-nos l’ aire lliure amb tot nevat al voltant entre els japonesos, que fan veritable vida social als banys.
Vam visitar un temple en mig del bosc ensorrat en la neu...molt místic. També vam anar a una casa típica samurai del periode Edo, la única casa de gobernadors autèntica que queda a tot el Japó d’aquest estil.Preciosa.
De Takayama, vam agafar un altre tren bala cap a Tokio. Ràpid arribem.
0 comentarios:
Publicar un comentario