El dia 12 al matí vam arribar a la capital de Tailandia. Bangkok es una capital moderna, neta, cosmopolita, oberta, on viuen uns 7,5 milions de persones. Es difícil moure’s, ja que els noms dels carrers són impronunciables. Difícilment els thais entenen el carrer per el que els hi estàs preguntant. Això és degut a la mala traducció al alfabet llatí. Per aquest motiu, els carrers més importants tenen “motes”. És també una ciutat de contrastos, de excessos, al costat de molta tradició, molts temples, monjos i molta història. Els bangkoquesos (ni idea si el gentilici és així) tenen un terrible interès en assemblar-se el màxim possible a tot el que sembli occidental. Per això la gent i el lifestyle són molt similars als de qualsevol capital occidental.
Vam arribar a Hualampong, la principal estació de tren. D’allà vam agafar el bus 53 fins a Khao San. El carrer dels mochileros. Centenars de guest house, botigues de roba, bars, freakys de tot arreu, puestos de menjar callejero (boníssimes, millor que els restaurants i més baratos), falsificacions de qualsevol tipus de carnet (nosaltres ja som periodistes internacionals!!), trajes de Hugo Boss, Armani, Prada...fets a mesura per un sastre a molt bon preu, puestos per fer-te rastes, totes les Lonely Planet falsificades, música en directe...en fi un barri amb molta vidilla.
Allà ens vam instal•lar. Després de dinar vam anar al mercat dels amuletos. Un mercat molt freaky on venen amuletos budistes, i que està freqüentat per monjos, taxistes, putes...una mescla estranya de gent. Per la tarda vam anar a la Plaça Siam amb el bus 25. És la plaça on es reuneixen tots els modernos tailandesos i que està plagada de botiguetes de dissenyadors locals i centres comercials. Els centres comercials són espectaculars, plantes i plantes de roba de imitacions casi perfectes. Esgotador.
A Bangkok també es porta molt el timo al turista. Depèn de a qui preguntis com anar a un lloc o si està obert cert temple, et responen que allà no es pot arribar, que val el doble del real arribar-hi , que aquell temple està tancat o que només obre els dimarts, que l’últim bus ja ha sortit...qualsevol excusa a la que ells t’ofereixen una solució per emportar-se la teva pasta. S’ha d’anar molt al loro.
El dia 13 al matí, vam anar a China Town. Típic barri xinès amb molta activitat comercial, carrers molt estrets i rebentats de gent, tot tipus d’aliments, cartells en xinès i ple de xinesos. De nou, el millor el menjar als puestos callejeros. A la tarda vam estar per Khao San i després vam anar al barri de Patpong.
Patpong és el barri vermell per excel•lència de Bangkok. Encara es conserva l’ambient post-vietnam de puterio i espectacles eròtics asiàtics. El major reclam és l’espectacle de ping-pong. Ens vam aventurar pel barri i vam acabar a un antro, realment un antro, fosc, depriment i molt chungo. Vem veure una estona l’espectacle de les noies. Uns shows espectaculars, amb ampolles, plàtans, espelmes...i finalment vam tenir que sortir per potes perquè ens volien cobrar uns 70 eur, tot i que ens havien dit que ens costaria uns 5. Sort que previsorament només en portàvem 20. Així que els hi vam donar i vam marxar casi corrents del antro. Ens vem amagar uns bhats per poder tornar a khao san : ) . Pura màfia asiàtica.
El dia 14 ens vam dedicar a deambular per khao san, vam anar de nou a Plaça Siam i al museu de Art Contemporani de Bangkok, que està a un edifici arquitectònicament molt similar al MACBA de Barcelona. Vam anar a una exposició sobre com els thai veuen el seu rei, fets per dissenyadors tailandesos. Aquí el rei és gairebé una divinitat. Els pilars del país són la monarquia i el budisme (els militars són el pilar amagat i qui realment tenen tot el poder). Vam poder comprovar com el rei està present a la vida de la gent i com inspira als tailandesos fins i tot en la creativitat.
A la tarda vam anar cap a l’estació Hualampong per agafar de nou al tren direcció Chang Mai, al nord de Tailandia.
0 comentarios:
Publicar un comentario