Bali II

Ruta: Ubud- Besakih- Sanur- Nusa Lembongan Island- Kuta Bali (Lloret de Mar)
Del 14 al 20 de setembre

El dia 13 a la tarda tornàvem d’Amed amb la moto sabent que la Mireia i en Jaume estaven a punt d’arribar a Ubud des de La Seu. El dia següent ho farien la Laura Jaó i el Marc. Desde Bali i fins a Sumatra, ells serán els nostres companys de viatge en aquest final de viatge per Indonesia. Immillorable forma d’acabar aquests 2 mesos en aquest país.

El dia 14, mentre esperàvem a la resta de l’expedició, vam fer una excursió al Gunung Kawi i Tirta Empul, un conjunt de temples i piscines amb aigua sagrada i propietats màgiques que ens va sorprendre molt. Aquell matí hi havia moltíssima vida a l’interior dels recintes : cerimònies en honor als petits de la familia, gent banyant-se a l’aigua sagrada, inclús periodistas entrevistant al brahmán més important del temple. A la tarda ens vem juntar amb els lleons.




El dia 15, amb la big family al complet, vam conduir fins la base del volcà Gunung Agung per visitar el temple mare de Bali, el Besakih Temple.

De tornada al migidia tornem per un cami interior de muntanya, i parem a Bangli a dinar, a un puesto del carrer a on per 10.000 rupies ( uns 80 centims) mengem el plat típic i més popular : arroç-noodles amb coco fregit i pollastre. Comencem ( el Xavi potser no encara) a apreciar positivament el picant indonesi.


Deixant enrere Ubud i la zona més montanyosa de Bali, el dia 16 decidim apropar-nos un parell de dies a les illes Nusa Lembongan i Nusa Penida, al sur de Bali, famoses per el seu buceig i les seves blanques platges. Ha sigut tradicionament una regió bastant pobra que viu bàsicament del turisme, i del cultiu d’algues marines, presents a tota la platja i les quals s’utilitzen, a part per l’alta cosmètica degut als grans nutrients que aporten a la pell, per exemple, per la elaboració de gelats. Millor no imaginar-se com és un gelat de aquelles algues pudentes.



Arribem a Lembongan amb ferry des de Sanur, mig marejats com de costum en aquests barquets petits que tant es deixen acariciar per les ones del mar.
I arribem just el dia en que acabàven, després de 5 dies, les famoses “peleas de gallos “ balineses.


Es una tradició ara prohibida, pero que a Bali continuen practicant-les enmarcant-les dins un motiu religiós, al acabar les cerimonies mensuals més importants. Molt populars i eminentment masculines, és posible veure-les a totes hores, doncs resulta que els homes balinesos tenen molt temps lliure ja que és la dona la que porta els pantalons i treballa més (a casa i a fora), a diferència de qualsevol altra illa musulmana, on la dona té un paper més limitat als afers de la llar. La dona balinesa és una dona forta, amb decisió, i amb les que hem tingut que lluitar més per conseguir regatejar per qualsevol cosa.
Aquí vam fer uns dels bucejos més interessants amb barco, visitant 3 spots amb uns coralls multicolors espectaculars. I en quant a peixos, cap de gran destacat, pero milers de petits I mitjans de tot tipus, enbogits per l’esmorzar que els vam portar aquell matí. Els fascinen els plàtans! Es impactant quan t’envolten centenars de peixos.

I la paciencia és la clau quan parlem d’alimentar-nos a nosaltres mateixos, ja que de mitja a Indonesia pots esperar més d’una hora a rebre el plats demanats, ja sigui esmorzar, dinar o sopar.

Aquesta paciència ens va permetre descubrir el millor warung de Lembongan, als camins interiors de la illa. Es diu Wahyu, i aquí vam menjar els espaguetis carbonara més deliciosos que hem provat, res a desitjar a qualsevol restaurant italià occidental.

Els dos últims dies a Bali vem dormir al Komalah Inda II, i després de gairebé 15 en aquesta illa, els vam passar fent compres a Kuta i repetint massatge ( el millor per unanimitat a la vida de cadascun de nosaltres) a Legian Spa, un señor massatge balinés de una hora per tan sols 79.000 rupies ( 5€). Sense final feliç : )
I adicional a tots els encants d’aquesta illa, Bali ens va despedir el matí del dia 19 amb un terratrèmol que va treure’ns del llit a les 7 del matí. Va ser la segona rèplica la que ens va fer sortir disparats de l’habitació, sense temps ni de gairebé vestir-nos. De sobte vaig veure a la mireia, amb una cara indefinida de por o de son, corrents per el jardí amb pijama cap a l’habitació dels lleons. El terratrèmol més gran que mai hem viscut, cosa no gaire difícil ja que la mare naturalesa no ens té acostumats a aquestes tremolors a casa nostra. Indonèsia però és una terra molt activa, que està amenaçada per constants terratrèmols i on encara hi han varis volcans fumejant.

El dia 20 marxem camí cap a Java.

Sampa Jumpa Bali, ens tornarem a veure.

-----mes fotos a View My Gallery , a la part dreta de la pantalla clicant sobre les fotos i accedint a picassa.