Lombok II

El dia 30 a les 5 del matí ens va recollir un kijang a l’hotel direcció Gunjung Rinjani: el volcà més alt de Indonèsia, la segona muntanya més alta de Indonèsia, un dels únics volcans en erupció i un lloc sagrat pels sasaks de Lombok. La illa de Lombok és molt plana, i per sobre de tot destaca aquesta muntanya de uns 3000 metres amb un volcà al seu interior. Aparentment el trekking és senzill, ningú t’avisa del que t’espera. En total son 18 o 19 km. 9,2 de pujada, i 9,2 de baixada. Vem preparar una mini mochilla amb roba d’abric ja que a la nit la temperatura baixa a 5 o 6 graus. Vem llogar inclús unes jaquetes.

Vam esmorzar i a les 7.30 començàvem la ascensió des de el camp base. L’horari previst són 8 hores de pujada, només de pujada, no hi ha cap pla...això ho descobriríem més endavant. El començament es fa amè. Camines entre un bosc molt dens, casi selvàtic. A les 9 arribem a la posició I. Molt suats. Sobre les 11, arribem a la posició II. Els portadors (cadascun carregats amb 30 kilos i fen l’ascensió amb chancles de platja) van preparar un foc i el menjar. Després de dinar sobre les 12, a seguir pujant... En unes 2 hores vem arribar a la posició III. Encara vas escalant pel bosc, cada cop més pelat. Hi havia una boira bastant espessa, que anaves travessant a mesura que pujaves. Ens anàvem espantant per si arribàvem a dalt i de la boira ni podíem veure el volcà..hagués sigut la llei de murphy!

A la posició III ja veies unes cares de la gent molt divertides , gent amb rampes cagant-se en tot, i en haver pujat allà. El millor era veure les cares dels que baixaven del dia anterior. Nosaltres tot i no estar en gran forma física ho portàvem més o menys. Encara quedava el més dur. Fins el cim quedava una hora i mitja, ja sense arbres, caminant directament sobre la sorra i pedra. Al final no penses si et fan mal les cames, només penses en arribar a dalt. Què has de fer, si estàs perdut enimg de res...Sense saber molt bé com, vam arribar a dalt molt justets. Al arrivar a dalt de tot...flipes. Molt. És de les coses més impressionants que hem vist mai.

Estàs com a una cornisa i davant per sota tens un llac de uns blaus intensos molt diferents i enmig una muntanya amb un forat enmig, el volcà. Hem tingut la sort, que està en erupció...només ho ha estat 3 cops en tota la història, al 94, al 04 i ara. Per tant tota la muntanya fumeja i l’aigua del llac de la base del volcà està bullint i forma uns colors espectaculars fruit dels minerals que es filtren del volcà. Una de les coses més impressionants és el so. Sembla com si et sobrevolessin avions militars tota la estona...i és el propi soroll del volcà en erupció. La vista és brutal, mereix la pena la pallissa de la pujada.

Quan es fa fosc, veus una part del volcà de color vermell, és la lava que va sortint del volcà. El soroll segueix sent impresionant. Vam preparar el sopar i cap a les tendes de campanya que estaven repartides per allà. Començava a fer un fred important. A les 9 ens vem anar a dormir, i vam passar una nit divertida. Resulta que el sac de dormir del Xavi, estava trencat. A 6 graus i amb el sac trencat. Vem tenir que fer una croqueta amb el sac, però entrava fred per tot arreu. Cada hora ens anàvem despertant per assegurar-nos de que el Xavi no tenia encara les articulacions congelades jajaja. No vam dormir pràcticament tot i la pallissa. Del fred, només volíem qeu arrivés el dia. Vem veure la sortida de sol al volcà. Quan el sol va iluminant el llac, es creen uns blaus maquíssims. Esmorzar i cap abaix.

La baixada és més senzilla, vas fent....fins al últim kilomètre, que ja no podíem més.
Vem tardar unes 4 hores en baixar i 8 en pujar. Al arrivar al camp base ens vem remullar una mica i vem anar a Bangsal per agafar un barquito direcció les illes Gili.

Avui encara tenim agulletes del trekking, però la imatge del volcà val la pena, ho tornaríem a fer...però d’aquí uns dies!